I després dels brunyols, anem per una mona. Tot i que no és tradició a casa nostra, és una cosa ben dolça…
L’any passat vam atacar el castell del Montgrí. Aquest any, amb menys temps, ens hem limitat al Portal de Santa Caterina. El resultat:
El procés no és complicat ni requereix cap eina especial. Només una mica de paciència:
Fem les plantilles de les parets, estenem la xocolata de cobertura i, quan ja queda presa, les anem marcant i retallant
Aquí ja ho tenim tot retallat, i les dues voltes fetes (al mig). Per les voltes, el cartró de dins del paper de WC, folrat amb paper d’alumini. A l’esquerra, les dues eines usades: ganivet i punxó (més una cullereta, una tassa per desfer la xocolata i une pinces per enganxar les peces petites):
Fem una base i comencem a enganxar les parets amb xocolata desfeta. Per estalviar aguantar, posem un puntal:
… i la construcció va pujant:
Hi afegim les parets interiors, el terra del primer pis i les voltes (al costat, la paret que ens falta posar i el sostre de dalt de tot)…
I ja acabat i pintat amb xocolata desfeta per amagar els defectes, ho decorem amb unes quantes boles de xocolata i algun ou… i un semàfor que els de Torroella ja coneixen 😉
Per acabar marquem les espitlleres amb el punxo calent … i ja la tenim. Vista des de la carretera:
… i vista des de dins la vila:
i vista arribant des del revolt
Bon profit!
Retroenllaç: Fem una mona… (2013) | @jordir